Fer art per a un mateix o per als altres?

1 Hi ha moments en què l’art sembla sorgir com una necessitat íntima, gairebé silenciosa. Una conversa interna, sense expectatives externes. Però també hi ha instants on l’acte d’expressar-se sembla incomplet fins que troba algú que l’escolti. Entre aquests dos pols s’estén un camp ple de matisos, un espai on no hi ha respostes absolutes.

Un diàleg constant amb el que ens envolta

És difícil pensar en l’acte de fer art com una cosa purament individual. Encara que no hi hagi una intenció explícita de comunicar, el simple fet que vivim envoltats d’altres ens afecta. Les influències que absorbeixes, les històries que portes dins, les interpretacions que imagines dels altres—tot això es filtra en el procés, sovint sense que te n’adonis.

D’altra banda, quan penses directament en l’altre, en qui rebrà allò que fas, el treball canvia. Es transforma en una forma de pont, un intent d’arribar a un lloc compartit. Però aquest desig d’arribar a algú també pot carregar l’obra d’una expectativa que la limita.

Un diàleg entre l’interior i l’exterior

És difícil separar el gest que surt del món interior de la voluntat de compartir-lo. Fins i tot quan sembla que tot es fa des d’un espai personal, hi ha un eco, una possibilitat latent que allò ressoni en algú altre. I, quan aquest algú és present, quan la peça surt a fora, es transforma.

Aquest diàleg no té regles fixes. Potser es tracta d’escoltar què demana cada moment, o fins i tot de deixar que aquest equilibri es mogui sol, sense forçar-lo. De vegades, l’art només necessita espai per existir, sense més justificació. Altres cops, busca un lloc per trobar-se amb algú, per obrir una conversa silenciosa.

Preguntar-se sense necessitat de respondre

Al final, la pregunta de si l’art és per a un mateix o per als altres potser no necessita una resposta. Només cal mantenir-la present, com un fil que connecta les decisions que prens al llarg del procés. És aquesta tensió, aquest anar i venir entre l’interior i l’exterior, el que manté viu el treball.

Cada peça, cada projecte, trobarà la seva pròpia resposta. I probablement, aquesta resposta serà diferent la pròxima vegada.