uma forma quase cilíndrica materialitza gestos i estats gairebé invisibles que el cos porta en un intent de preservar la vida. Caminar. Recollir. Carregar. Gestionar. Utilitzar. Solucionar. Viure. El procés de creació part de la imatge d’una dona que porta aigua. El propi cos apareix com a portador d’aigua i estats. En aquest cos operari es reconeix l’esforç per obtenir l’essencial, en una activitat diària que, culturalment, s’adreça sovint a les dones que la repeteixen tota la vida, en benefici de la comunitat. Així, l’aigua és el material central i conductor de la història, juntament amb els objectes necessaris per recollir-la, emmagatzemar-la i utilitzar-la.

Mira la informació del projecte complert a:

https://teresasantos.pt/ca/ufqc/