Com triar un domini per la teva web

Obres un cercador de dominis i apareixen opcions. Cada extensió apunta a un marc i a un públic. Triar el domini fixa des d’on vols que et trobin.

Avui hi ha centenars d’extensions. Tres blocs principals: ccTLD (països), gTLD (genèrics) i sTLD (patrocinats). Existeixen per organitzar l’arrel del DNS, indicar territori o comunitat, descriure funcions i ampliar l’oferta de noms disponibles.

El domini forma part del nom del projecte. En molts casos fa la mateixa feina d’identitat que la marca: teatre.cat, festival.cat, nom.studio. La decisió no és decorativa; condiciona com se’t busca i com se’t recorda.

1. Abans del nom: el domini

Has pensat el nom de la web. Pensa també l’extensió del domini. Les TLDs (Top-Level Domains) són el que va després del punt i indiquen marc i ús. N’hi ha de tres tipus: ccTLD (països), gTLD (genèrics) i sTLD (patrocinats). Existeixen per ordenar l’arrel del DNS, assenyalar territori o comunitat i ampliar l’oferta de noms disponibles. A continuació: 1.1 ccTLD, 1.2 gTLD i 1.3 sTLD.

1.1 ccTLD: dominis de país

Què són: ccTLD vol dir country code top-level domain. Són dominis de dues lletres basats en l’estàndard ISO 3166-1 (ex.: .es, .fr, .pt, .ad).

Per a què serveixen: identifiquen territori. Els cercadors els prenen com a senyal geogràfic i els associen al país corresponent. Són útils quan el públic viu i cerca en aquell entorn.

Matís: un ccTLD pot posicionar-se fora si el lloc treballa l’idioma del públic objectiu, publica contingut sòlid i rep enllaços del país on vol aparèixer.

Exemple: la Galeria Municipal do Porto (galeriamunicipaldoporto.pt) publica en portuguès i anglès. Si incorpora una versió en francès i rep enllaços de mitjans culturals francesos, guanya presència a les cerques en francès.

1.2 gTLD: dominis genèrics

Què són: gTLD vol dir generic top-level domain. No estan lligats a cap país (ex.: .com, .org, .net, i molts altres com .studio, .blog…).

Per a què serveixen: funcionen per a projectes amb abast en diversos mercats o quan no vols biaix territorial d’entrada. L’orientació per país la dones amb l’idioma del contingut, l’arquitectura i els enllaços.

Exemple: una companyia de dansa amb gira a Barcelona, París i Lisboa treballa bé amb un .com i versions per idioma.

1.3 sTLD: dominis patrocinats

Què són: sTLD vol dir sponsored top-level domain. Tenen una entitat patrocinadora i criteris d’elegibilitat. Ex.: .cat (comunitat catalanoparlant), .aero (aviació), .museum (museus), .coop (cooperatives).

Per a què serveixen: expressen comunitat o sector i filtren els registres perquè el domini reflecteixi aquell àmbit.

Quan usar-los: quan el projecte s’inscriu clarament en la comunitat/sector i compleix els requisits. En cultura catalana, .cat és l’opció natural.

Exemples: ara.cat, omnium.cat; en altres sectors, icom.museum (Consell Internacional de Museus) o iata.aero (Associació Internacional del Transport Aeri).

El.cat: domini de comunitat, amb context polític

.cat identifica una comunitat que publica i treballa en català. Va néixer d’una candidatura a ICANN (2005) com a domini patrocinat, amb criteris d’elegibilitat lligats a la llengua i la cultura catalanes.

Per què no té dues lletres

Els ccTLD de dues lletres s’assignen segons l’ISO 3166-1. Sense codi ISO, no hi ha delegació. Per això no existeix .ct. La via viable va ser un domini de comunitat (.cat).

El 2017 i la lectura política

El 2017, en el marc del referèndum, es van escorcollar oficines de la Fundació puntCAT i es van bloquejar webs relacionades amb la votació. El domini va quedar al centre del debat sobre llibertat i governança digitals. Per a molts projectes, usar .cat és també una posició pública.

2. L’idioma del contingut orienta la visibilitat

L’idioma dels textos és el senyal principal. També hi pesen l’autoritat (enllaços, mencions), l’arquitectura (hreflang, versions idiomàtiques) i la base tècnica (estructura, velocitat, accessibilitat). El TLD dona context; el contingut marca rellevància.

Exemple: exemple.es amb el lloc en francès es mostra a usuaris que cerquen en francès i es troben a França.

Bones pràctiques

  • Pàgines separades per idioma.
  • hreflang coherent i metadades clares.
  • Navegació que condueix a l’idioma adequat sense passos extra.

Quan té sentit usar-lo

  • Projectes culturals i artístics en català amb públic catalanoparlant.
  • Mitjans, festivals, col·lectius i espais de creació que volen expressar identitat.
  • Portfolis d’artistes i programadors culturals amb activitat principal en català.

Exemples: ara.cat, vilaweb.cat, omnium.cat.

3) Rellevància del nom

3.1 Singularitat i cerca de marca

La freqüència del nom condiciona la SERP. Noms comuns competeixen amb molts resultats. Noms menys habituals tenen menys soroll.

Exemple: Teresa Santos utilitza .pt. Té un nom comú i l’extensió és local; a Portugal competeix amb altres Tereses i fora del territori li costa més aparèixer a Google, potser un gTLD global hauria ajudat si estigués disponible. En canvi, Pau Portabella és menys comú; amb pauportabella.com o pauportabella.cat es troba fàcilment per cerca de nom.

3.2 Genèrics i expectatives

Expressions genèriques (“estudi de disseny”, “laboratori de creació”) tenen alta competència. El domini aporta identitat; la posició depèn del contingut, dels enllaços i d’una arquitectura clara.

  • Pàgines específiques per a serveis i projectes.
  • Articles que resolen preguntes concretes.
  • Enllaços en mitjans i webs rellevants del sector.
  • Dades estructurades i bona càrrega.

3.3 Nom de domini i identitat

Opcions habituals: nom propi, marca de companyia o combinació curta (nom+cognom, marca+ofici). L’extensió ajuda a llegir el projecte: .cat per cultura en català; .com per abast ampli; .studio, .art, .dev quan descriuen l’ofici.

3.4 Quan el .com no hi és

Alternatives útils:

  • Mantenir el nom amb un altre TLD: .cat, .studio, .art, .xyz, etc.
  • Lleu variació del nom: afegir descriptor curt (sense guions ni números innecessaris).
  • Intentar adquirir el .com si el cost i l’historial ho justifiquen.

Criteris: coherència amb el projecte, facilitat de dir i escriure, percepció del públic, cost de renovació i correu net (hola@domini.tld).

Exemple: troposfera.xyz encaixa per a un projecte tecnològic/investigació. Cal fer visible el TLD a la identitat i materials.

3.5 Portfoli: decisió operativa

Objectiu: que et trobin pel teu nom i que el domini es recordi. Prova de memòria en veu alta i correu clar (hola@domini.tld). Evita guions i formes confuses.

4. Detalls pràctics

  • Longitud: curt quan sigui possible.
  • Escriptura: minúscules, guions, sense accents.
  • Correu: pensa l’adreça (p. ex. hola@elteunom.com).
  • Variacions: reserva formes clau i redirigeix-les quan calgui.

5. Procés per decidir (domini + extensió)

Abans de publicar, verifica aquests punts per assegurar coherència entre nom i TLD.

  • Disponibilitat i legal: nom + TLD lliures i sense conflictes de marca.
  • Coherència: el TLD explica el projecte (.cat, .com, .studio, .xyz…).
  • Claredat: curt, sense guions, es pot dir en veu alta i s’escriu a la primera.
  • Operativa: correu net (hola@domini.tld), variants clau registrades i 301 configurats.

Un món obert

Un domini ordena com t’arriben i com et busquen. La resta depèn del que publiques i de com ho mantens.